Per què Balaguer és un poble?

A l'Estació dels ferrocarrils, ningú (excepte jo) compra el bitllet a la màquina expenedora, tothom li dóna la feina que ha de fer, a l'home de la taquilla.
Hi ha una cua de deu o més a la taquilla mentre l'expenedora resta sola com un extraterrestre instalada allí a dos metres.
Li pregunto a una senyora:
-Perquè no hi ha ningú a aquesta màquina?
-Bueno, quan aquest home no hi sigui ja ho anirem a comprar a la màquina.
No conec a l'home i no sé ni com es diu, m'imagino que en lloc de clients de fgc ja són tots amics seus.
Me'n vai a la màquina i compro un senzill, m'estalvio la llarga cua i me'n vai a l'andana.
M'espero 5 minuts mentre observo ocells i una senyal ferroviària que té uns ideals 45-50 mm de diàmetre. La provo, i em sento molt millor.
Lo tren arriba finalment, i a dins és tot callat, ple de negritos i morets que m'imagino que van al curro a lleida.
N' hi ha un al qual li pengen uns enormes medallons platejats d'entre els quals es distingeix un gros ossito de tous.
Per la finestra les cigonyes demostren plena activitat matutina.
La revisora passa a comprobar que tothom tingui bitllets, i si no en tenen, els en ven, no fos cas que amb les presses, no hi haguès hagut temps.

(_/_/2009)