Antipàtics

Arran dels problemes sorgits que no interessen a ningú sobre qüestions personals amb persones realment antipàtiques, he decidit posar comprensió als perquès:

1.Perquè persones es comporten de forma antipàtica?

Les persones dites antipàtiques son aquelles persones a qui no interessen la majoria de problemes, assumptes i vivències de les altres persones.
Dit això, a penes somnriuen a l'altra gent, a penes saluden a l'altra gent, a penes s'interessen per l'altra gent.
Tot aquest batibull de coses agradables , dit pels propis antipàtics que he descobert en nombroses intervencions a fòrums d'internet buscats a l'atzar, ha estat que les fan per què:

- Es creuen d'un nivell intelectual més elevat com per parlar de coses banals tals com: El color del cabell, els assumptes del veí, el futbol o com t'ho muntes a la feina. (Pot ser que en realitat sí que siguin intel.ligents)

- Creuen que l'altra gent més simpàtica són en realitat gent falsa que tan sols fan veure que estàn interessats pels altres.

- Creuen que si una persona t'explica alguna cosa que demostri interès en ells, (pero a ells no els demostra res) és molestar aquesta persona.

- No conceben el diàleg amb desconeguts com a principi d'amistat.

- Són molt individualistes i qualssevol intromissió sense planificar en la seva intimitat o els seus plans és intolerable.


En un cas, una persona declarada antipàtica i associal ha afirmat que si parla amb algú és per buscar sexe.

Aquestes persones en alguns casos es pregunten perquè la gent és més simpàtica que ells, perquè tenen més amics i se senten extranys per això, però en cap cas tristos.

Pot ser que els vagi tot molt bé i entre antipàtics del mateix nivell intelectual s'entenguin a la perfecció i mai se sentin sols.

És normal que les persones antipàtiques que se senten extranyes es preguntin en algun moment de la seva vida si és millor per sentir-se més content, ser simpàtic amb els altres encara que no els interessi.
Si decideixen per ser simpàtics amb l'objectiu de guanyar-se més amics, esdevindràn el que ells creuen que és la gent simpàtica: FALSOS.

Esdevenen falsos perquè són antipàtics disfressats d'alguna cosa que no són, com a instint de supervivència.

Però bé, els falsos serien com els conversos.
La gent que no entra autodefinida dins d'aquest grup es queixen molt moltíssim tant dels antipàtics com dels falsos.

Com que no he investigat res sobre les persones falses, no parlaré d'ells, però crec que són un subgrup prou ampli.

una cosa que han de saber els antipàtics i associals diversos amb orgull de ser-ne ha de ser la següent:

- La falta d'empatia amb les noves coneixences fa molt mal a les persones que volen amistar-se amb ells, sigui per motius laborals o familiars.

-Tots els esforços que les persones més empàtiques i obertes fan per a ells, i ells ignoren, són sincers per a la convivència i provoquen que aquestes persones se sentin ningú quan els intenten de persuadir, és a dir que els estàn ofenent de veritat.

- Una familia realment serveix per ajudar-se i explicar-se els problemes i solucionar-los entre tots, encara que creguin que és una institució de falsedat que nomès es basa en la manutenció econòmica per a la producció dels individus que hi viuen i un cop aquests deixen de ser productius o no es poden valdre per ells mateixos els fan fora en una residència amb tota la falta d'empatia i tristesa que això els genera.

- Interessar-se per les persones fent que les persones s'interessin per tu és la única via cap a la felicitat autèntica. Doncs no faríem per nosaltres mateixos si res ens portès un benefici emocional, ja que el benefici econòmic no et guarda de la soledat. Evidentment que això no val per aquells feliços antipàtics als qui la vida no ha donat encara cap revés perquè viuen en una bombolla.

Vaig llegir en un lloc, ara ja fa molt de temps, que per amistar-se amb alguna persona havies de demostrar interès per aquella persona, per exemple, preguntar-li pel que havia fet, com estaven els seus fills, etc, però mai parlar-li d'un mateix, tant sols lo just i necessari, perquè està plagat de persones que parlen de sí mateixes, i les històries personals no interessen a les persones que nop estàn en absolut receptives amb aquella altra que està intentant d'establir-hi una conversa.

Així, escoltar de veritat el que et diuen és una manera de demostrar interès pels altres, cosa que les persones antipàtiques no fan.

Ara la meva pregunta és:

Vosaltres que us considereu antipàtics, estaríeu encantats de respondre de la vostra vida a un desconegut que de veritat us escoltès i no consideréssiu fals?

Un dia va venir una noia a aquest bloc que no coneixia i va respondre, a veure si ve algú antipàtic de veritat i m'ho respon. Necessito lidiar-hi.


---------------------------------------------------------------

Per saber quant antipàtic/a ets, imagina't un nen petit i desconegut que et diu:
"Vine a dinar a casa meva".
Ara imagina't un senyor o senyora de 60 anys desconegut pel carrer que et diu el mateix amb el mateix somriure a la boca i el mateix to de veu.

...


Ep!!!

perquè reaccionem diferent?

Ja no creiem en la innocència de les persones grans.
Som antipàtics en cert nivell.

No creiem en l'amor incondicional del parvulari,
No creiem en les amistats que es fan en 3 segons.
Jo sí que hi crec. com en l'amor a primera vista, i aquesta és la gran diferència entre els antipàtics i jo. Perquè crec que hi ha gent que com jo , encara hi creu.

FOT CALOR

Per cantar s'ha de bramar

pa cantar hay que rebuznar antes.

Això que s'ha mort aquell tal Jackson ha deixat el món bastant tocat.
(del bolet).
Sé cantar però no ho faig quasi mai mai mai.
Sabeu com fan els ases?

IIIIah,,, iAAhhh,,, iahhh...

Bé ho he estat fent durant una bona estona intentant d'afinar la nota de desprès. És difícil eh?
la intenció és fer com la noia repel.lent aquesta...
no sé ben bé com funcionen les cordes vocals però sabeu allò que se'n diu cantar de falset?

bé, passar ràpidament de falset a no-falset és com bramar d' un ase o una foca que té ganes d' aparellar-se.

Desprès de fer això durant uns cinc minuts, he fet un pinyol igual que un micròfon acoplat a l'altaveu.

i això és tot per avui. La veu escardada de rockera s'ha despedit de mi per uns minut i encara em sento en plenes facultats vocal-físiques per continuar-ho fent , penjar-ho al youtube i esdevindre la tristament famosa noia que brama.


Adéu estimadíssim públic!

Comunions i Nens mimats

Avui m'he tragat allò que es diu una comunió de nen mimat en tota regla.
Regals a un nen que no els necessita, festes a un nen que no les necessita,
fotos a un nen que ja en té 3000 i té la vida enregistrada fins i tot en 3D...

així que per als nens mimats, regals avorrits:
Marcs de plata, Plumes, compassos , collars lletjos, i... coses que faci servir.

quan jo vaig fer la comunió realment no m'ho creia,,, no vull dir que no em creguès el que m'estaven fent passar si no que... quan me la van donar i em van tirar la foto de la primera hòstia vaig posar una cara així com: "Fes veure que tens molta fe que els avis estaràn orgullosos".

i res, va ser algo tan tant senzill... un dinaret al menjador de casa.
ara no: Ara tenen menú infantil vs.adults i ho fan en un restaurant. mimats pero mimats.
Bé, La cosa es que van tant mimats la canalla que no saben valorar ja res. Allò que els hi dónes el regalo i no hi ha ni petonet ni somriure fals , ni això.

Desprès la neneta gran i pija (germana del mimat comunional) s'ha posat a plorar perque no podien anar al cine.....
Bé, que hi farem.

Sóc una cosina en edat complicada, més aviat perque tots els meus cosins grans son massa grans, i tots els cosins petits són massa petits.

He anat a fer petar la xerrada amb els petits.... (quin remei si el més gran té 16 anys) i la neneta gran i pija m'ha preguntat:
-On es lo teu nòvio guapo?
-Al país dels guapos- he respost.
i una altra cosina de la neneta gran i pija que tenia el borinot per allà la vora pero que li passo 8 anys m'ha mirat en plan com si jo estès boja, que on era el país dels guapos.
-No ho sé, tu ho sas¿? el país dels guapos és a tot arreu, no té fronteres.

La canalla creu que estic sonada.

Llavors la germaneta gran pija m'ha dit:
quan vau durar? dos dies?
-No, dos anys....

pero pero pero..... UN MOMENT!!!!!!!!!!! algú t'ha dit que hem tallat? no! hem tallat? No! tallarem? no eh? no toca! ara no toca! en fi, que no suporto la canalla i menys si és xafardera, així que,,, me n'he anat.

Llavors la tieta sortida (mare del nen comunional) érem 3 en el sofà i dos drets, tot en família... i em diu:

-Ai, aquest vestit que portes, fa ganes d'abaixarte'l.
Bé, era com "palabra de honor" pero amb tires.
i he fet: jajajaja
i me l'he baixat:

Conclusió:
-Ai, no esperava que se'm veguès una mica el pit, però no m'importa.
-No t'importa?
-no, no m'importa, estem en família, acàs he sortit al play boy?

I have a dream:
"somio que totes les dones del món puguin fer broma amb les seves davanteres propietats igual que els homes descarats ho fan amb el seu cul".


Desprès la meva mare que és histèrica i boja de remate ha posat el crit al cel, per estar fent una broma de 3 microsegons d'escàndol entre una tieta, una cosina, un cosi comunional mimat voyeur, ella i jo. i ha fet d'una menudència que podia ser un progrès per a la igualtat home-dona, un tema morbós i vergonyós.

en fi.... desprès se les dóna de voler anar a una platja pelotera. no l'entenc,, seriosament.... noooo.... l'enteeeeeenc.