dimecres, 14 d’octubre del 2009

Antipàtics

Arran dels problemes sorgits que no interessen a ningú sobre qüestions personals amb persones realment antipàtiques, he decidit posar comprensió als perquès:

1.Perquè persones es comporten de forma antipàtica?

Les persones dites antipàtiques son aquelles persones a qui no interessen la majoria de problemes, assumptes i vivències de les altres persones.
Dit això, a penes somnriuen a l'altra gent, a penes saluden a l'altra gent, a penes s'interessen per l'altra gent.
Tot aquest batibull de coses agradables , dit pels propis antipàtics que he descobert en nombroses intervencions a fòrums d'internet buscats a l'atzar, ha estat que les fan per què:

- Es creuen d'un nivell intelectual més elevat com per parlar de coses banals tals com: El color del cabell, els assumptes del veí, el futbol o com t'ho muntes a la feina. (Pot ser que en realitat sí que siguin intel.ligents)

- Creuen que l'altra gent més simpàtica són en realitat gent falsa que tan sols fan veure que estàn interessats pels altres.

- Creuen que si una persona t'explica alguna cosa que demostri interès en ells, (pero a ells no els demostra res) és molestar aquesta persona.

- No conceben el diàleg amb desconeguts com a principi d'amistat.

- Són molt individualistes i qualssevol intromissió sense planificar en la seva intimitat o els seus plans és intolerable.


En un cas, una persona declarada antipàtica i associal ha afirmat que si parla amb algú és per buscar sexe.

Aquestes persones en alguns casos es pregunten perquè la gent és més simpàtica que ells, perquè tenen més amics i se senten extranys per això, però en cap cas tristos.

Pot ser que els vagi tot molt bé i entre antipàtics del mateix nivell intelectual s'entenguin a la perfecció i mai se sentin sols.

És normal que les persones antipàtiques que se senten extranyes es preguntin en algun moment de la seva vida si és millor per sentir-se més content, ser simpàtic amb els altres encara que no els interessi.
Si decideixen per ser simpàtics amb l'objectiu de guanyar-se més amics, esdevindràn el que ells creuen que és la gent simpàtica: FALSOS.

Esdevenen falsos perquè són antipàtics disfressats d'alguna cosa que no són, com a instint de supervivència.

Però bé, els falsos serien com els conversos.
La gent que no entra autodefinida dins d'aquest grup es queixen molt moltíssim tant dels antipàtics com dels falsos.

Com que no he investigat res sobre les persones falses, no parlaré d'ells, però crec que són un subgrup prou ampli.

una cosa que han de saber els antipàtics i associals diversos amb orgull de ser-ne ha de ser la següent:

- La falta d'empatia amb les noves coneixences fa molt mal a les persones que volen amistar-se amb ells, sigui per motius laborals o familiars.

-Tots els esforços que les persones més empàtiques i obertes fan per a ells, i ells ignoren, són sincers per a la convivència i provoquen que aquestes persones se sentin ningú quan els intenten de persuadir, és a dir que els estàn ofenent de veritat.

- Una familia realment serveix per ajudar-se i explicar-se els problemes i solucionar-los entre tots, encara que creguin que és una institució de falsedat que nomès es basa en la manutenció econòmica per a la producció dels individus que hi viuen i un cop aquests deixen de ser productius o no es poden valdre per ells mateixos els fan fora en una residència amb tota la falta d'empatia i tristesa que això els genera.

- Interessar-se per les persones fent que les persones s'interessin per tu és la única via cap a la felicitat autèntica. Doncs no faríem per nosaltres mateixos si res ens portès un benefici emocional, ja que el benefici econòmic no et guarda de la soledat. Evidentment que això no val per aquells feliços antipàtics als qui la vida no ha donat encara cap revés perquè viuen en una bombolla.

Vaig llegir en un lloc, ara ja fa molt de temps, que per amistar-se amb alguna persona havies de demostrar interès per aquella persona, per exemple, preguntar-li pel que havia fet, com estaven els seus fills, etc, però mai parlar-li d'un mateix, tant sols lo just i necessari, perquè està plagat de persones que parlen de sí mateixes, i les històries personals no interessen a les persones que nop estàn en absolut receptives amb aquella altra que està intentant d'establir-hi una conversa.

Així, escoltar de veritat el que et diuen és una manera de demostrar interès pels altres, cosa que les persones antipàtiques no fan.

Ara la meva pregunta és:

Vosaltres que us considereu antipàtics, estaríeu encantats de respondre de la vostra vida a un desconegut que de veritat us escoltès i no consideréssiu fals?

Un dia va venir una noia a aquest bloc que no coneixia i va respondre, a veure si ve algú antipàtic de veritat i m'ho respon. Necessito lidiar-hi.


---------------------------------------------------------------

Per saber quant antipàtic/a ets, imagina't un nen petit i desconegut que et diu:
"Vine a dinar a casa meva".
Ara imagina't un senyor o senyora de 60 anys desconegut pel carrer que et diu el mateix amb el mateix somriure a la boca i el mateix to de veu.

...


Ep!!!

perquè reaccionem diferent?

Ja no creiem en la innocència de les persones grans.
Som antipàtics en cert nivell.

No creiem en l'amor incondicional del parvulari,
No creiem en les amistats que es fan en 3 segons.
Jo sí que hi crec. com en l'amor a primera vista, i aquesta és la gran diferència entre els antipàtics i jo. Perquè crec que hi ha gent que com jo , encara hi creu.