" Yo no era independentista. Y, ¿qué debo hacer ahora? ¿Someterme a los dictados de unos juristas que quieren imponer la lengua única, la España indivisible? Justamente, una vez más, los españoles que hablan una sola lengua se atreven a sugerir —a proponer, a ordenar— que saber más de un idioma peninsular es una pérdida de tiempo, si no una injuria."
font:
http://pensacions.blogspot.com/2010/07/yo-no-era-independentista.html
dimarts, 13 de juliol del 2010
dilluns, 28 de juny del 2010
Plat únic, pollastre amb pésols
És una exquisidesa inventada ara fa uns instants,
fàcil de realitzar pels amants del congelador i la cuina ràpida.
Ingredients:
Pebre negre, pebre vermell, sal,
Pit de pollastre trossejat o d' indiot, dit vulgarment pavo.
Pésols congelats precuinats.
formatge ratllat,
oli d'oliva.

Poseu en la paella el pollastre i els pésols, una cullerada de pebre negre al gust, i una altra generosa cullerada de pebre vermell al gust,
remeneu, un raig d'oli, i enceneu el foc fins que la barreja agafi bon color.
mig vas d'aigua hi anirà de perles perquè no se socarrimi.
Quan s'hagi evaporat ja tota l'aigua, retireu els pésols i el pollastre del foc i coloqueu-los en un plat.
Aprofitant l'escalfor, posareu-hi per sobre formatge ratllat del que més us agradi.
com a opció, una cebeta o acompanyar amb maionesa.
en les fotos superiors, la versió del mateix plat amb hamburguesa de vedella trossejada en lloc de pollastre.
I a disfrutar!!!!!
fàcil de realitzar pels amants del congelador i la cuina ràpida.
Ingredients:Pebre negre, pebre vermell, sal,
Pit de pollastre trossejat o d' indiot, dit vulgarment pavo.
Pésols congelats precuinats.
formatge ratllat,
oli d'oliva.

Poseu en la paella el pollastre i els pésols, una cullerada de pebre negre al gust, i una altra generosa cullerada de pebre vermell al gust,
remeneu, un raig d'oli, i enceneu el foc fins que la barreja agafi bon color.
mig vas d'aigua hi anirà de perles perquè no se socarrimi.
Quan s'hagi evaporat ja tota l'aigua, retireu els pésols i el pollastre del foc i coloqueu-los en un plat.
Aprofitant l'escalfor, posareu-hi per sobre formatge ratllat del que més us agradi.
com a opció, una cebeta o acompanyar amb maionesa.
en les fotos superiors, la versió del mateix plat amb hamburguesa de vedella trossejada en lloc de pollastre.
I a disfrutar!!!!!
dimarts, 22 de juny del 2010
dimarts, 15 de juny del 2010
dissabte, 12 de juny del 2010
Sanes costums veïnals
dissabte, 29 de maig del 2010
diumenge, 23 de maig del 2010
Per què Balaguer és un poble?
A l'Estació dels ferrocarrils, ningú (excepte jo) compra el bitllet a la màquina expenedora, tothom li dóna la feina que ha de fer, a l'home de la taquilla.
Hi ha una cua de deu o més a la taquilla mentre l'expenedora resta sola com un extraterrestre instalada allí a dos metres.
Li pregunto a una senyora:
-Perquè no hi ha ningú a aquesta màquina?
-Bueno, quan aquest home no hi sigui ja ho anirem a comprar a la màquina.
No conec a l'home i no sé ni com es diu, m'imagino que en lloc de clients de fgc ja són tots amics seus.
Me'n vai a la màquina i compro un senzill, m'estalvio la llarga cua i me'n vai a l'andana.
M'espero 5 minuts mentre observo ocells i una senyal ferroviària que té uns ideals 45-50 mm de diàmetre. La provo, i em sento molt millor.
Lo tren arriba finalment, i a dins és tot callat, ple de negritos i morets que m'imagino que van al curro a lleida.
N' hi ha un al qual li pengen uns enormes medallons platejats d'entre els quals es distingeix un gros ossito de tous.
Per la finestra les cigonyes demostren plena activitat matutina.
La revisora passa a comprobar que tothom tingui bitllets, i si no en tenen, els en ven, no fos cas que amb les presses, no hi haguès hagut temps.
(_/_/2009)
Hi ha una cua de deu o més a la taquilla mentre l'expenedora resta sola com un extraterrestre instalada allí a dos metres.
Li pregunto a una senyora:
-Perquè no hi ha ningú a aquesta màquina?
-Bueno, quan aquest home no hi sigui ja ho anirem a comprar a la màquina.
No conec a l'home i no sé ni com es diu, m'imagino que en lloc de clients de fgc ja són tots amics seus.
Me'n vai a la màquina i compro un senzill, m'estalvio la llarga cua i me'n vai a l'andana.
M'espero 5 minuts mentre observo ocells i una senyal ferroviària que té uns ideals 45-50 mm de diàmetre. La provo, i em sento molt millor.
Lo tren arriba finalment, i a dins és tot callat, ple de negritos i morets que m'imagino que van al curro a lleida.
N' hi ha un al qual li pengen uns enormes medallons platejats d'entre els quals es distingeix un gros ossito de tous.
Per la finestra les cigonyes demostren plena activitat matutina.
La revisora passa a comprobar que tothom tingui bitllets, i si no en tenen, els en ven, no fos cas que amb les presses, no hi haguès hagut temps.
(_/_/2009)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



